Blog de La Bullidora

Benvinguts al Blog de La Bullidora!
Des d’aquí pretenem no només informar-vos de tot el que fem, sinó també fer-vos arribar informació de qualitat i obrir finestres al món.

Inici del nou curs

Bon dilluns a tots i totes!
Comença oficialment el curs escolar. A partir d’ara, per la majoria de nosaltres, rutines i horaris presidiran el nostre dia a dia embolcallant-nos d’un cert ordre. Un ordre que per una banda ens estabilitza i calma i, per l’altra,també ens fa desitjar que les vacances tornin ben aviat.

Al llarg d’aquests mesos, passaran coses previstes i altres d’imprevistes. Coneixerem persones noves, i viurem tot tipus de petites i grans aventures. Hi haurà moments molt feliços, i també moments d’angoixa, estrès i també incertesa. I no només per nosaltres, també pels qui ens acompanyen i pels més petits de la casa. I serà bo. Tot allò que vindrà ens farà, els farà, més savis i serens. O potser és que a mi m’agrada pensar que així serà. En fi…

A La Bullidora VOLEM ACOMPANYAR-VOS EN EL TRAJECTE, és per això que seguim en la línia d’oferir-vos espais de calma i dinamisme pensats per totes les edats. Activitats formatives, de joc i terapèutiques que sabem ens ajuden a pensar-nos millor.
Com bé sabeu que els nostres majors fans són els infants, però vull recordar-vos que vàrem obrir també per als més grans i els adults. Vejam si aquest any hi trobeu el vostre lloc ja sigui en els grups d’Artteràpia, Creadònia, l’Escola d’Art o l’Escola de
Pares. Ens faria molt feliços a tots!!

Us convido doncs a venir a visitar-nos.
Una abraçada i fins aviat!
Mònica Ferrerós

Us presento la nova imatge de La Bullidora

Que us agrada? A mi força!

No era fàcil realitzar la síntesi de tot el que passa a La Bullidora. Calia mostrar activitats i tècniques, el nen interior serenament feliç i l’actitud pensadora, somiadora, creativa i creadora. I tot, intentant mostrar l’esperit de l’artista francès de principi de segle XX que vivia a Montmartre actualitzat en l’estètica del segle XXI.

Dos anys he trigat a trobar un dissenyador gràfic que després d’escoltar fos capaç de traduir tot el que La Bullidora és en una imatge de certa qualitat que despertés somriures a qui la veiés. Dos anys, caminant amb els meus dissenys de principiant tot esperant la persona indicada. Dos anys realitzant entrevistes i pagant proves fins a trobar algú que no fos només un gràfic que ordena les coses que tu li dius, sinó algú que CREA PER SI MATEIX, APORTA PERSONALITA PRÒPIA i ENRIQUEIX LES TEVES IDEES FINS ACONSEGUIR QUE ARRIBIN DE MANERA FÀCIL I INTUïTIVA A LES PERSONES.

I al final el tenia davant el nas. Era un company del Cor de Gospel. Voleu saber qui és? Es diu Xavier i el trobareu aquí: www.dragoncreation.eu

Gràcies Xavier!!

 

Regalem Samarretes de Sonar Kids 2014!!

Els dies 24 i 25 de Maig torna Sonar Kids a El Port de la Selva, i ens han volgut regalar 3 samarretes per els nostres amics. Gràcies!!  I hem decidit que les donarem als tres primers nens de 5-6, 7-8 i 9-10 anys que vinguin a La Bullidora i ens diguin a quin lloc de El Port de la Selva es celebrarà en Sonar Kids aquest cap de setmana, 24 i 25 de Maig. Podeu venir dimecres, dijous i divendres de 17h a 19h o dissabte de 10h a 11.30h… ho sabeu?

Recordo que l’any 1994, quan es va celebrar el primer Sonar Festival a BCN, jo vivia al carrer Elisabets, just al costat del CCCB. Feia dos anys que era la noia més feliç del món, vivint a la ciutat més meravellosa del moment. Tot era ple de cultura per tot arreu!!  Acabaven de passar els Jocs Olímpics i Barcelona es trobava en el seu millor moment.

M’agrada veure com aquell projecte fundat per Ricard Robles, Enric Palau y Sergi Caballero, segueix viu i caminant pel món 20 anys després encomanant la curiositat per les creacions contemporànies i obrint canals de comunicació insospitats.  I espero que gaudiu moltíssim del Sonar Kids 2014 al Port de la Selva!!

Teniu tota la info del Sonar Kids aquí:
http://dsl2.sonar.es/AM2/mailing/202/ca.html

Feliç Sonar Kids!!

Tres anys després, un Blog.

Imatge parcial de “PASODOBLE”, de MIQUEL BARCELÓ. Una de les obres d’art que em fa de mirall i de pregunta cada cop que la veig. I que avui sento que diu tot alló que no he sabut ni pogut escriure a continuació.

 

Tres. Sí, tres anys. Aviat farà tres anys des de l’inici del projecte de La Bullidora dins el meu caparró. I la pregunta: “Què fou primer la idea o el fer?” 

Miro enrere, i em recordo caminant pels carrers de Girona amb una carpeta de plàstic transparent plena de fulletons de disseny casolà fàcilment criticable. Cercava consells, orelles i portes entreobertes. De fet, encara ho faig. No puc evitar aixecar les celles i fer que no amb el cap veient ara les grans dosis d’ingenuïtat, claredat i fermesa que m’acompanyaven. La manca de recursos era tanta! Era una bestiesa obrir La Bullidora d’aquella manera. Però ja ho veieu, aquí estem, mirant enrere i no pas amb nostàlgia, més aviat amb una barreja d’incredulitat i petita esperança: “Deu ser que alguna cosa estem fent bé per ser aquí encara.”

Poc a poc hem vist com al nostre voltant es començava a obrir la mirada, a entendre i donar valor al nostre treball, a les disciplines que recolzem, a la seriositat de la proposta, als valors, etc. En definitiva, a les idees que fa tres anys enrere poca gent prenia prou seriosament o potser no podia ni comprendre.

Com sol passar en els processos de creació, La Bullidora no té res a veure amb la idea que va motivar-me a començar a caminar. És en sí mateixa moviment al voltant d’unes estructures flexibles i fermes. Un diàleg constant amb els qui hi som dins i amb el seu entorn humà, socio-cultural, territorial i econòmic. Una comunicació que no puc descriure però que sé viva. Una tenacitat serena, tot i que a vegades desbordada de feina. Molta capacitat de treball, d’adaptació i de flexibilitzar. I sobretot, polivalència renaixentista en les habilitats i els coneixements.

Hem abraçat força dificultats, i esperem abraçar-ne moltes més. De moment toca agrair, seguir treballant, i no perdre la confiança en els horitzons feliçment inatrapables, que es deixen veure de tant en tant entre boires de preguntes, per a poc a poc redibuixar-nos més clars els nous camins.

I per seguir endavant, un Blog! Un Blog on tant jo com els professionals de La Bullidora puguem escriure. Un Blog per difondre no només algunes de les nostres aventures i col·laboracions, sinó sobretot investigacions i coneixements rigorosos relacionats amb les nostres àrees de treball. Un seguit d’articles i eines a disposició de tots aquells qui hi estiguin interessats a títol individual o treballen en línies similars a les nostres. I sobretot un espai de diàleg i debat constructiu.

Us convidem a llegir-nos i a participar de les tertúlies.

Benvinguts!

Mònica Ferrerós

La Bullidora

A La Bullidora hi realitzem activitats educatives, formatives i terapèutiques. Totes elles treballen basades en marcs teòrics solvents que pensen al voltant del “ser creador” i “les capacitats creatives” de l’ésser humà.

El món de les Belles Arts i les Arts Escèniques, l’Artteràpia, les tècniques de Solució Creativa de Problemes, les manualitats...

Totes elles al servei del més important... la persona.

Segueix-nos a Facebook...

...o a Twitter

El perquè del nom:

"Que com és que li vaig posar de nom La Bullidora? Doncs no va ser fàcil... vàrem fer moltes llistes! Jo cercava el nom d'un recipient o un recinte, un lloc que permetés que les coses passessin, però sense condicionar o influenciar. El nom d'una cosa que pogués contenir i acollir.
Una una Kettel, serveix tansols per escalfar l'aigua del te. Hi poses aigua i en surt aigua, però en un estat una mica diferent, més calentona i fins i tot amb bombolletes!
I aixó és el que passa a La Bullidora, hi entren persones i en surten les mateixes persones, però en un estat diferent. Nosaltres no les transformem, tansols oferim un espai on fer-se preguntes i mirar de trobar respostes. " Mònica