Blog de La Bullidora

Benvinguts al Blog de La Bullidora!
Des d’aquí pretenem no només informar-vos de tot el que fem, sinó també fer-vos arribar informació de qualitat i obrir finestres al món.

Tres anys després, un Blog.

Imatge parcial de “PASODOBLE”, de MIQUEL BARCELÓ. Una de les obres d’art que em fa de mirall i de pregunta cada cop que la veig. I que avui sento que diu tot alló que no he sabut ni pogut escriure a continuació.

 

Tres. Sí, tres anys. Aviat farà tres anys des de l’inici del projecte de La Bullidora dins el meu caparró. I la pregunta: “Què fou primer la idea o el fer?” 

Miro enrere, i em recordo caminant pels carrers de Girona amb una carpeta de plàstic transparent plena de fulletons de disseny casolà fàcilment criticable. Cercava consells, orelles i portes entreobertes. De fet, encara ho faig. No puc evitar aixecar les celles i fer que no amb el cap veient ara les grans dosis d’ingenuïtat, claredat i fermesa que m’acompanyaven. La manca de recursos era tanta! Era una bestiesa obrir La Bullidora d’aquella manera. Però ja ho veieu, aquí estem, mirant enrere i no pas amb nostàlgia, més aviat amb una barreja d’incredulitat i petita esperança: “Deu ser que alguna cosa estem fent bé per ser aquí encara.”

Poc a poc hem vist com al nostre voltant es començava a obrir la mirada, a entendre i donar valor al nostre treball, a les disciplines que recolzem, a la seriositat de la proposta, als valors, etc. En definitiva, a les idees que fa tres anys enrere poca gent prenia prou seriosament o potser no podia ni comprendre.

Com sol passar en els processos de creació, La Bullidora no té res a veure amb la idea que va motivar-me a començar a caminar. És en sí mateixa moviment al voltant d’unes estructures flexibles i fermes. Un diàleg constant amb els qui hi som dins i amb el seu entorn humà, socio-cultural, territorial i econòmic. Una comunicació que no puc descriure però que sé viva. Una tenacitat serena, tot i que a vegades desbordada de feina. Molta capacitat de treball, d’adaptació i de flexibilitzar. I sobretot, polivalència renaixentista en les habilitats i els coneixements.

Hem abraçat força dificultats, i esperem abraçar-ne moltes més. De moment toca agrair, seguir treballant, i no perdre la confiança en els horitzons feliçment inatrapables, que es deixen veure de tant en tant entre boires de preguntes, per a poc a poc redibuixar-nos més clars els nous camins.

I per seguir endavant, un Blog! Un Blog on tant jo com els professionals de La Bullidora puguem escriure. Un Blog per difondre no només algunes de les nostres aventures i col·laboracions, sinó sobretot investigacions i coneixements rigorosos relacionats amb les nostres àrees de treball. Un seguit d’articles i eines a disposició de tots aquells qui hi estiguin interessats a títol individual o treballen en línies similars a les nostres. I sobretot un espai de diàleg i debat constructiu.

Us convidem a llegir-nos i a participar de les tertúlies.

Benvinguts!

Mònica Ferrerós

La Bullidora

A La Bullidora hi realitzem activitats educatives, formatives i terapèutiques. Totes elles treballen basades en marcs teòrics solvents que pensen al voltant del “ser creador” i “les capacitats creatives” de l’ésser humà.

El món de les Belles Arts i les Arts Escèniques, l’Artteràpia, les tècniques de Solució Creativa de Problemes, les manualitats...

Totes elles al servei del més important... la persona.

Segueix-nos a Facebook...

...o a Twitter

El perquè del nom:

"Que com és que li vaig posar de nom La Bullidora? Doncs no va ser fàcil... vàrem fer moltes llistes! Jo cercava el nom d'un recipient o un recinte, un lloc que permetés que les coses passessin, però sense condicionar o influenciar. El nom d'una cosa que pogués contenir i acollir.
Una una Kettel, serveix tansols per escalfar l'aigua del te. Hi poses aigua i en surt aigua, però en un estat una mica diferent, més calentona i fins i tot amb bombolletes!
I aixó és el que passa a La Bullidora, hi entren persones i en surten les mateixes persones, però en un estat diferent. Nosaltres no les transformem, tansols oferim un espai on fer-se preguntes i mirar de trobar respostes. " Mònica