L’art acull tothom.

“Hi havia una vegada una dona que estava convençuda que no sabia dibuixar bé, i que no en sabria mai perquè ella no servia per aquestes coses. Però el cor li feia un salt d’alegria i enveja sana cada cop que veia els seus fills, i després als nets, amb una caixa de colors o un tros de plastilina…

¿Com fer per explicar-li que dibuixar bé només és un trosset de tot el que l’art ens ofereix? ¿Com fer per convidar-la a jugar com ho fan els petits i a trobar les seves pròpies vies d’expressió? ¿Com transmetre que, amb un bon acompanyament, li seria beneficiós inclús per al seu benestar personal? I, si volgués, ¿Com fer per explicar-li que de dibuixar bé també en se n’aprèn, que no es tracta d’un talent innat?
L’art acull tothom, com l’esport. Cadascú des dels seus gustos i capacitats. Tan sols cal escoltar el desig, encara que vingui impregnat d’inseguretats i dubtes. Si l’esport fos només per als atletes professionals, no ens permetríem ni anar amb bicicleta! ¿Com és que pensem l’art doncs, com quelcom reservat als elegits?

Hi havia una vegada una dona que va trucar tímidament a la porta de La Bullidora …
…i se li va eixamplar el cor. ”

Mònica Ferrerós

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos y para mostrarte publicidad relacionada con sus preferencias en base a un perfil elaborado a partir de tus hábitos de navegación. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Ver Política de cookies
Privacidad